Sistema olfactori

El sistema olfactori (o sistema olfactiu, com a sinònim complementari^[1]) és el sistema sensorial que converteix les estructures químiques en olor.

L'olfacte és un sentit vital per a moltes espècies;^[2] és, per exemple, útil o necessari per a activitats de cerca d'aliments (caça, recerca de plantes, etc., per evitar depredadors, localització del lloc de nidificació, posta d'ous, reproducció, etc. naixement, etc., per al reconeixement i marcatge del territori, per a la comunicació entre individus per missatges olfactius, per a la recerca de parelles sexuals i per a la pol·linització de flors.

Els mamífers perceben una gran quantitat de substàncies químiques volàtils i transmeten la informació captada pel nas al cervell. Els éssers humans els utilitzen menys que molts altres mamífers per als quals és predominant, no obstant això, l'olor personal encara sembla tenir un o diversos papers en humans en termes de comunicació no verbal,^[3] en diferents etapes de la vida, amb matisos especialment segons el gènere (masculí /femení),^[4] segons l'edat o segons contextos socioculturals.^[5]^[6]

L'inici del procés olfactori és la detecció dels odorants, que són les molècules químiques responsables de l'olor, pels receptors d'odorants que es troben en les neurones olfactòries del nas.

El segon pas és la transmissió a través del bulb olfactori (on es fa la transducció dels olors) del cervell i després pel còrtex olfactori fins a arribar a zones del cervell importants en la discriminació d'olors (codificació) així com a altres àrees anomenades límbiques que arbitren els efectes emocionals i fisiològics generats per aquestes olors.

En l'epiteli olfactori del nas hi ha milions de neurones sensorials olfactives quan arriben al còrtex cerebral aquest està ja organitzat com si fos un mapa per percebre les olors.

↑ Optimot, consultes lingüístiques [1] Arxivat 2015-02-21 a Wayback Machine.
↑ Mark J.T. Sergeant (2010), Chapter Two – Female Perception of Male Body Odor ; Vitamins & Hormones ; Pheromones, Volume 83, 2010, Pages 25–45 (Resum).
↑ Margret Schleidt «Personal odor and nonverbal communication Original» (en anglès). Ethology and Sociobiology, 3, setembre 1980, pàg. 225-231 [Consulta: 18 maig 2023].
↑ Doty, Richard L.; Cameron, E. Leslie «Sex differences and reproductive hormone influences on human odor perception». Physiology & Behavior, 2, 25-05-2009, pàg. 213-228 [Consulta: 18 maig 2023].
↑ Sex differences in physiology and behavior: focus on central actions of ovarian hormones, editat per Kathleen Curtis i Eric Krause, Physiology & Behavior, Volum 97, nº 2, 25 maig 2009, pàgines 213–228 (resum).
↑ C. Chrea, D. Valentin, C. Sulmont-Rossé, H. Ly Mai, D. Hoang Nguyen, H. Abdi (2004), Culture and odor categorization: agreement between cultures depends upon the odors; Food Quality and Preference, Volum 15, nº 7–8, octubre–desembre 2004, pàgines 669-679 (resum).

[1] Optimot, consultes lingüístiques [1] Arxivat 2015-02-21 a Wayback Machine.

[Sergeant2012-2] Mark J.T. Sergeant (2010), Chapter Two – Female Perception of Male Body Odor ; Vitamins & Hormones ; Pheromones, Volume 83, 2010, Pages 25–45 (Resum).

[NonVerbalOdor80-3] Margret Schleidt «Personal odor and nonverbal communication Original» (en anglès). Ethology and Sociobiology, 3, setembre 1980, pàg. 225-231 [Consulta: 18 maig 2023].

[DiffGenre2009-4] Doty, Richard L.; Cameron, E. Leslie «Sex differences and reproductive hormone influences on human odor perception». Physiology & Behavior, 2, 25-05-2009, pàg. 213-228 [Consulta: 18 maig 2023].

[5] Sex differences in physiology and behavior: focus on central actions of ovarian hormones, editat per Kathleen Curtis i Eric Krause, Physiology & Behavior, Volum 97, nº 2, 25 maig 2009, pàgines 213–228 (resum).

[6] C. Chrea, D. Valentin, C. Sulmont-Rossé, H. Ly Mai, D. Hoang Nguyen, H. Abdi (2004), Culture and odor categorization: agreement between cultures depends upon the odors; Food Quality and Preference, Volum 15, nº 7–8, octubre–desembre 2004, pàgines 669-679 (resum).

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]